Passar para o Conteúdo Principal
Siga-nos

Stória

Stória cúrtia

Miranda de l Douro, cabeça de l cunceilho, queda nua punta q’adomina l lhado dreito de l riu Douro, na parte anternacional q’aparta la porbíncia pertuesa de Trás ls Montes de la porbíncia spanhola de Castielha i Lhion
La Bila de Miranda aparece cul rei D. Deniç, de l pobo q’habie subre las arribas de l douro, antre ls rius Douro i Frezno.

Ne l tiempo de l Tratado d’Alcanhiças – assinado por D. Deniç, rei de Pertual i fernando IV, de Lhion i Castielha, ye quando tenemos que fazer la leitura stórica de la fundaçon de la Bila de Miranda, an 18 de Dezembre de 1286, chubida a bila i culs dreitos antigos más alhargados. Un de ls dreitos deste foral era Miranda nunca salir de la Crona. Zd’ende, Miranda passou a ser la más amportante de las bilas muralhadas de Trás ls Montes.

An 10 de Júlio de 1545, D. Juan III fai de Miranda de l Douro cidade, passando a ser la purmeira diocese de Trás ls Montes (por bula de l Papa Paulo III, de 22 de Maio de 1545) apartando de l’arquidioceze de Braga la más grande parte de las tierras de Trás ls Montes.
Desta maneira, Miranda quedou la capital de Trás ls Montes, cabeça de l bispado, casa de l Bispo, cónigos i más outeridades eiclesiásticas, melitares i cebiles.

An 1762, durante la Guerra de ls Siete Anhos, l eisército de Carlos III antra na Trás ls Montes. La cemba de la pólbora de la cidade de Miranda, cun arrimado a 500 barriles, lhebou cun un tiro de canhon, l que fizo sbarrulhar las quatro torres de l castielho i las casas más acerca. Arrimado a un tércio de las pessonas de la cidade – uas 400 pessonas – morrírun-se cun este zastre, zgraciando la cidade ne ls campos religioso, demográfico i ourbano.

Quaije dous anhos apuis, an 1764, D. Frei Aleixo de Miranda Henriques (23 º bispo de Miranda, de mala mimória), scapa-se de Miranda i demuda-se para Bergáncia, que passa a ser l’outra cabeça de l bispado, l’única cabeça apusi de 1680.

Duzientos anhos más tarde, grácias a las barraiges de Miranda i de Picuote, l cunceilho ampeça outra beç l sou zambolbimiento i la cidade, por bias de l anquelíbrio antre l passado i l persente, ye hoije un verdadeiro muzeu bibo. La cidade bibe de muito quemércio (panhos, calçado i ouribes) para ls bezinos spanholes, q’atrabéssan la frunteira para mercar an Miranda.
L cunceilho de Miranda de l Douro ye senhor d’un lhargo, bariado i balioso patrimonho cultural, spargido pulas sues fraguesies, que cuntínan a guardar i dar a conhecer la sue cultura culas pieças d’artesanato, cumo tal, las colchas de ls telares tradecionales, ls panhos de saragoça i de burel, las rendas, las gaitas de fuolhes, las fraitas, las castanhuolas, las ruocas i las nabalhas.
Podemos dezir que Miranda de l Douro ye un cunceilho que bal la pena çcobrir…